Eduardo Blanco Calvo és professor de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida (UdL), imparteix classes en el Grau en Psicologia i és màster en Psicologia General Sanitària. Doctor en Psicologia, Blanco coordina el Màster en Neuropsicologia de la UdL, l’únic màster semipresencial en Neuropsicologia arreu de l’estat español que s’imparteix en una universitat pública dirigit no només a alumnes acabats de graduar, sinó també a professionals amb anys d’experiència laboral, perquè es posin al dia en una àrea relativament nova i molt útil per l’exercici professional.

P. La neuropsicologia estudia la relació entre el cervell i la conducta humana.
R. Sí. És una especialitat dins les neurociències que estudia les relacions entre les estructures cerebrals i les emocions, les cognicions i la conducta.

P. A qui pot interessar aquest màster?
R. Els candidats naturals a cursar aquest màster són els alumnes del Grau en Psicologia. A més, hi poden estar interessats alumnes d’altres graus com Biomedicina, Neurociència o Medicina. També, graduats de l’àmbit sanitari com professionals de la infermeria o la fisioteràpia. D’altra banda, pot ser útil pels professionals de la psicologia que es dediquen a la psicologia de la salut.

P. Professionals de l’àmbit de l’educació, hi tindrien cabuda?
R. Sí, també. Tenim una assignatura optativa que és Neuroeducació, una especialitat en auge que estudia la relació de com aprenem, de com el nostre cervell processa la informació mentre estem en una situació d’aprenentatge, en una aula normal o en una activitat formativa de tipus pràctic.

P. Com s’estructura aquesta formació de postgrau?
R. És un màster anual de 60 crèdits, semipresencial, on tenim una sèrie d’assignatures obligatòries i quatre assignatures optatives de les quals han de triar-ne només dues. Hi ha dues assignatures especials que són les pràctiques externes i el Treball de Final de Màster.

P. Quin és l’objectiu?
R. Incrementar el coneixement sobre les bases cerebrals del nostre comportament, és a dir, millorar el coneixement sobre com funciona el nostre cervell en condicions normals i, sobretot, la Neuropsicologia s’enfoca a condicions patològiques, a circumstàncies en què la persona a patit una lesió cerebral o un procés neurodegeneratiu.

P. Quin pes té la pràctica a l’hora de cursar aquesta formació específica?
R. Al ser semipresencial, els alumnes tenen els continguts teòrics en el campus virtual. Són continguts que treballen de forma autònoma, es descarreguen els temes i els estudien. Després, dins el campus virtual, hi ha un fòrum de comunicació i discussió, a més d’una sèrie d’activitats pràctiques que han de realitzar i lliurar. També, un cop al mes, hi ha unes sessions presencials (divendres tarda i dissabte al matí), on hi ha la possibilitat d’interactuar amb altres companys i amb professionals de la neuropsicologia.

P. Dels diferents àmbits de la psicologia (clínica, cognitiva, de rehabilitació, escolar, forense…), quins s’aborden?
R. Es dóna una visió àmplia de tots però, l’especialitat més demandada és la Neuropsicologia clínica que s’encarrega dels processos d’avaluació de les dificultats cognitives i de la intervenció i rehabilitació d’aquestes. Per exemple, és el cas d’una persona que ha sofert un ictus a nivell cerebral. Quan té una situació estable es fa una avaluació de quines funcions cognifives han quedat deteriorades i es rehabilita. Altres especialitats que també es treballen són la neuropsicologia enfocada a l’àmbit de la investigació, de la psiquiatria (centrada en malalties mentals), neuroeducació, neuropsicologia de la vellesa, enfocada principalment a demències i trastorns del moviment i la neuropsicologia infantil, centrada en l’avaluació i tractament de trastorns com el TDH, el trastorn de l’espectre autista…

P. L’alumnat arriba amb coneixements d’aquest camp?
R. Al màster arriben alumnes no només de la Universitat de Lleida, sinó també d’altres universitats. Això és molt enriquidor, tot i que presenta el petit problema que no tothom té la mateixa formació de base en neuropsicologia.

P. D’on venen els alumnes?
R. La primera edició del màster ha comptat amb alumnes procedents principalment de Barcelona i Lleida.

P. Hi ha molta oferta d’un màster com el que s’imparteix a la UdL?
R. Com a màster en Neuropsicologia semipresencial, és únic a l’estat espanyol en una universitat pública. Amb caràcter presencial en podem trobar alguns en diferents universitats. D’altra banda, el fet de ser semipresencial és un avantatge per les persones que estan treballant.

P. Com es gestionen les pràctiques?
R. La universitat ofereix un llistat de centres i els alumnes escullen. Si hi ha alumnes de fora de Lleida i tenen un centre a prop de la seva feina o casa, ens comprometem a intentar firmar un conveni amb el centre de pràctiques que hagin trobat.

P. Quines aplicacions té la neuropsicologia, a més de la clínica?
R. En el camp de l’educació, està enfocada en l’avaluació i la intervenció en problemes d’aprenentatge. Per exemple dificultats en la lectura, escriptura, lateralitat… Se sap que totes aquestes competències educatives necessiten d’uns nivells cognitius per poder tenir èxit acadèmic. També és útil per detectar infracapacitats i altes capacitats. L’àmbit més demandat  però, és la Neuropsicologia clínica

P. Quin professorat té el màster?
R. Hi ha docents de la Universitat de Lleida, professors que col·laboren des de l’hospital (neuropsicòlegs que treballen als hospitals públics de Lleida) i altres neuropsicòlegs que exerceixen en consultes privades. L’any passat vam comptar, a més, amb un professor de la Universitat Jaume I de Castelló i una professora de la Universitat de Màlaga.

P. És un sector amb demanda professional?
R. La Neuropsicologia és un camp amb molta aplicació i moltes possibilitats de futur. Des del sector públic, encara no s’ha fet l’esforç suficient perquè hi hagi neuropsicòlegs en tots els dispositius assistencials que tindrien una funció important. Per exemple, els centres d’assistència a la tercera edat tenen majoritàriament psicòlegs però, encara no hi ha especialistes en Neuropsicologia en tots i, aquestes persones necessiten una estimulació i una rehabilitació constant de les funcions cognitives perquè el deteriorament cognitiu que es produeix amb l’edat o el que està associat a una demència es produeixi de la manera menys acusada possible, és a dir, que es mantingui una capacitat cognitiva i qualitat de vida el més perllongat possible.

P. Pedagogs, psicòlegs i, fins i tot, psiquiatres que portin anys d’exercici professional encaixen en aquest màster?
R. Sí. Alguns alumnes de la primera edició eren psicòlegs amb vora deu anys d’experiència professional i van fer el màster per millorar la seva formació. Cal tenir en compte que la Neuropsicologia és una disciplina relativament nova i alguns d’aquests professionals no han tingut aquesta formació en la llicenciatura o, d’altres, han cursat Graus on hi ha hagut una formació amplia en neurociències. Fan el màster perquè s’adonen que és una formació que necessiten pel seu treball.