Llicenciat en psicologia per la Universitat Jaume I de Castelló, on va fer també el doctorat guanyant el premi extraordinari, va treballar com a investigador a l’esmentada universitat durant uns anys per després arribar a la Universitat de Lleida (UdL) com a professor agregat. Actualment és cap de l’àrea de psicologia bàsica en els estudis de psicologia i és vicedegà i cap d’estudis de psicologia i màsters oficials. A nivell de recerca, ha col·laborat en més de 10 projectes d’investigació subvencionats per organismes públics i té més de 25 publicacions en revistes d’alt impacte.

Des de quan es pot estudiar psicologia a la UdL. Els estudis de psicologia a Lleida sorgeixen per una demanda social del territori?
Des del curs 2010/2011 es va posar en marxa de forma activa el Grau en Psicologia a la UdL a causa d’una demanda existent, ja que es va identificar molt clarament que l’alumnat de batxillerat que volia estudiar psicologia anava a Tarragona o Barcelona. Psicologia és una carrera prou demandada perquè, d’una banda, pot tenir cert prestigi, és vocacional i es basa a intentar entendre l’ésser humà en tota la seva complexitat. Des de la UdL es va detectar que hi havia una potencialitat d’alumnat molt gran i es va decidir a activar els estudis. Crec que els resultats que s’estan obtenint avalen aquesta lògica perquè, des del principi, totes les promocions s’omplen ràpidament i, fins i tot, pel nombre de notes de tall, hem d’agafar més alumnes de les places que oferim.
 

Quantes promocions han sortit i quants alumnes hi ha?
Tenim ja set promocions. El numerus clausus és de 60 alumnes a primer, tot i que per la nota mitjana poden arribar als 65. Els alumnes que finalitzen els estudis en quatre anys són una cinquantena però, dels que comencen, acaben més del 90%.


La taxa d’abandonament és, doncs, baixa?
Sí, perquè és una carrera d’una banda, molt vocacional i alhora, dóna moltes sorpreses. Ens arriba molt alumnat pensant que els estudis són més filosòfics que científics i es troben que hi ha molta biologia, estadística… i, per tant, molta ciència que tindrà una utilitat. Poden haver assignatures que presentin dificultats a nivell de continguts, però gràcies a la qualitat del professorat i l’esforç dels estudiants, només és qüestió de temps que es puguin assolir. Això és una de les coses que expliquen la baixa taxa d’abandonament perquè, la major part d’assignatures es tiren endavant amb esforç, dedicació i constància.

Quines són les sortides laborals i quins són els àmbits que desperten més interès per part dels alumnes?
Com a sortides professionals n’hi ha moltes però, en psicologia es tendeix a englobar totes les sortides laborals en tres grans grups: l’àmbit clínic, que és l’àmbit assistencial que respon al binomi que tothom associa de psicòleg-consulta. Aquest camp seria la figura típica del psicòleg o psicòloga que està atenent pacients, clients, persones -adults i infants- que tenen diferents dificultats i acudeixen als professionals, tant sigui en un servei públic o privat, per resoldre aquelles circumstàncies. Una altra sortida, que inclouria moltes coses, seria la psicologia educativa/evolutiva que té a veure com des de la psicologia es pot ajudar en l’evolució en general dels infants, personal i educativa, atenent infants amb problemes o d’altres que no tenen tants problemes de base però que tenen alguna dificultat o per ajudar-los a millorar en tots els aspectes. El tercer grup, que és més ampli que tota la resta, seria la psicologia social. Aquest camp se centra en la intervenció no tan directament en un individu específic, que també es pot fer, sinó des d’un marc més ampli de la intervenció social. Aquí entraria la psicologia jurídica, la de la intervenció social, de recursos humans (tot el treball que fan els psicòlegs a les empreses). Finalment, hi ha també un altre àmbit, que ens agrada defensar des de la universitat, que és la sortida professional d’investigació en psicologia. En el nostre territori sol estar molt focalitzada en les universitats però, arreu del món, hi ha molts psicòlegs que acaben treballant en empreses privades com a investigadors o investigadores. És una tendència que va lenta en el nostre país però, cada cop hi ha més demanda d’aquest professional que té el Grau en psicologia i és especialista en investigació.
De totes aquestes sortides, l’alumnat quan arriba té la idea majoritària de treballar en l’àmbit clínic, és a dir, de muntar-se una consulta. Potser per aquest motiu aquest és l’àmbit de la psicologia que està més regulat. Hi ha dos decrets BOE molt fonamentals que marquen què has de fer per muntar-te una consulta i tenir l’acreditació de psicòleg habilitat per fer intervenció psicològica. És un tipus d’accés restrictiu i molt competitiu perquè has de tenir un màster concret o una especialització de psicologia clínica.

Des de la universitat es fa un seguiment de l’alumnat un cop llicenciat?
No tenim un seguiment fiable però, l’experiència diu que la universitat mitjançant convenis amb la Generalitat de Catalunya té mecanismes per intentar seguir els llicenciats i saber on s’insereixen laboralment. Pel que fa als àmbits, tot i que el clínic és molt demandat d’inici, a causa de la normativa tan restrictiva que ja hem comentat abans, hi ha molta gent que d’inici tenia aquesta perspectiva més clínica i que s’ha de passar a un altre àmbit perquè no pot tenir l’especialització. Entre això i que cada cop hi ha més demanda d’intervenció social, jo diria que realment on sobretot s’estan reinserint laboralment és en l’àmbit social, per exemple, treballant en associacions atenent poblacions amb diferents malalties o dificultats. Qualsevol persona amb el Grau de psicologia d’inici té més fàcil entrar en l’àmbit educatiu o social que en el clínic.


Hi ha algun nínxol de mercat en el camp de la psicologia?
Un camp per explotar són les xarxes socials, internet i el món virtual. Justament, durant la VI Setmana de la Psicologia de la FEPTS-UdL en Javier Quílez, assessor jurídic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya; va comentar que resulta sorprenent la quantitat de psicòlegs que fan intervencions online de qualsevol tipus. Estic convençut que el nínxol de mercat on més s’expandirà la professió de psicologia anirà per aquí perquè cada cop hi ha més generacions acostumades al món virtual i, fins i tot, el món virtual en determinats casos pot facilitar que s’arribi a gent que mai aniria a una consulta. Quílez ens va explicar que cada cop hi ha més psicòlegs que treballen des de casa atenent les consultes online i ajudant la gent. La teràpia en psicologia no és farmacològica, sinó dialectal, i consisteix a ajudar a trobar on és el problema que origina les dificultats que té el pacient o treballar la potencialitat a millorar. Per tant, no cal una presencialitat i, fins i tot, els estudis diuen que moltes de les coses que s’han de fer és millor que es facin fora d’una consulta. A més, amb les noves tecnologies que tenim, hi ha algunes teràpies molt focalitzades al fet que la persona s’exposi en un determinat ambient. De fet, hi ha molta evidència científica que una de les millors intervencions per tractar les fòbies és exposar-se a allò que fa por, de manera controlada i amb una lògica. Cada cop més, s’està investigant com mitjançant realitat virtual això es pot fer. A més, la realitat virtual s’està investigant en altres temes com, per exemple, temes de bulímia, anorèxia i la percepció del propi cos. S’està treballant, cada vegada més, a nivell d’investigació com aplicar la realitat virtual. Fa deu o quinze anys tothom pensava que això era ciència-ficció perquè no arribaríem a tenir un aparell assequible però, avui veiem que és possible. Crec, i això és el que fomentem entre l’alumnat, que no ens hem de quedar amb la visió clàssica de la psicologia perquè el camp està molt obert.

A nivell acadèmic, com està Lleida en relació a altres universitats i a altres països?
Els rànquings i comparacions que es fan entre universitats no tenen tant en compte com s’estan formant els alumnes, sinó que valoren altres qüestions com la investigació que es fa i el seu impacte. Això és així perquè resulta més fàcil de trobar indicadors per poder comparar. De forma qualitativa, ens consta que la gent que es forma a la UdL té una formació del mateix nivell que la resta d’universitats. Cada universitat adapta els seus plans d’estudis a la seva realitat però, els continguts són transversals, ja que el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte vetlla perquè la formació sigui homogènia.


D’on prové l’alumnat i perquè escullen la FEPTS-UdL?
A més de les comarques lleidatanes, tenim molts alumnes de les Terres de l’Ebre i de l’Aragó. Cal dir que una cosa que ens caracteritza com a punt molt diferenciador, i que pot fer que hi hagi gent que decideixi venir aquí, és el tipus de pràctiques externes que hi ha al Grau. Justament ara, per diferents qüestions, estan convivint dos plans d’estudis. En el vell -actualment alumnes de 3r i 4t-, tenien a 3r curs, pràctiques rotatòries (6 crèdits de pràctiques en cadascun dels tres àmbits: clínic, social i educatiu) i a 4t, feien un altre torn de pràctiques per especialitzar-se, sense que a la titulació hi hagués especialització, triant un dels tres àmbits. Aquest format no el té cap altra universitat de l’estat espanyol. En el 90% d’universitats fas un o dos torns de pràctiques en un sol àmbit. Si vols fer els dos torns en el mateix àmbit, ho pots fer. A la UdL, hi havia l’obligatorietat fins ara de tocar tots els àmbits. En el nou pla d’estudis, no hi haurà l’obligació de passar pels tres àmbits, però sí per dos a 3r curs. A 4t curs hi haurà l’opció de fer pràctiques en l’àmbit que queda. Tot i la modificació, amb el nou pla d’estudis la FEPTS-UdL continua sent la universitat de tot l’estat espanyol amb unes pràctiques que faciliten veure més àmbits professionals del món de la psicologia.

La universitat i la pràctica clínica són dos mons molt diferents. Què s’està fent des del món acadèmic per adaptar la teoria amb la pràctica real?
D’una banda hi ha les pràctiques externes i, per l’altra, hi ha una sensibilitat generalitzada per part del professorat més acadèmic en veure com els continguts de cada assignatura s’estan desenvolupant realment en la pràctica professional. Per exemple, en l’àrea de psicologia bàsica tenim una assignatura únicament per saber com les persones percebem la realitat. Habitualment parlem de continguts molt teòrics i densos però, intentem veure com aquests continguts tenen una aplicabilitat, com per exemple en camps com la neuropsicologia. S’intenta anar al món professional i saber com s’està aplicant la teoria. Està clar que, d’una banda hi ha les teories que l’alumnat ha d’aprendre però, el professorat fa el treball d’anar al món professional per veure com s’estan aplicant aquests continguts i quin ús tenen.

En aquest sentit, la Setmana de la Psicologia també pretén atansar els alumnes a la psicologia real?
Efectivament. Nosaltres ho veiem com el complement que falta a les classes perquè a més, la Setmana de la Psicologia surt de l’alumnat. El 90% de les decisions i el programa el decideix l’alumnat. L’equip de deganat recolza la seva tasca i, el resultat, és un gran aprenentatge per part dels alumnes implicats que, entre altres coses, treballen la competència del treball en grup.


Ja fa sis anys que se celebra la Setmana de la Psicologia. Heu notat efectes positius en els alumnes, s’ha despertat l’interès per algun tema gràcies a les jornades?
Sí. En ser temes que surten dels mateixos alumnes, normalment sorgeixen qüestions de les quals no es parla en el Grau perquè, bàsicament, no hi ha prou temps. Per exemple, la ponència que va fer la Núria Roure “Dormir bé per viure millor” és un contingut que es veu només en una sessió a l’aula i la conferència va tractar amb més detall la importància dels bons hàbits del son i la seva gran influència en la salut física i mental. Això segur que ha fet que alguns alumnes hagin obert els ulls respecte a aquest tema. En aquest sentit, com la Setmana se celebra a principi del 2n quadrimestre, hem notat que alguns estudiants després de les jornades tenen clar el tema del treball que han de realitzar en alguna assignatura.


Pel que fa a la Setmana de la Psicologia, combineu activitats més teòriques, com conferències, amb altres on l’alumne té una implicació més directa, com són els tallers?
Aquesta era una de les peticions fonamentals de l’alumnat: que fos més pràctic que teòric. Així doncs, els tallers tenen un màxim de 30 alumnes i són molt pràctics, encara que es pugui explicar algun contingut teòric per ubicar el tema.

De totes les propostes d’aquest any, n’hi ha alguna que creguis més innovadora o que hagi despertat l’interès dels assistents?
Com a interès específic de psicologia, destacaria la ponència inaugural que va fer l’assessor jurídic del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, en Javier Quílez, sobre com muntar una consulta privada. Pels psicòlegs és un tema important, molt útil i és el primer any que es tracta. A nivell més general, la conferència d’en Marc Masip sobre l’addicció a les noves tecnologies va ser també rellevant i, finalment, voldria ressaltar la ponència sobre el suïcidi realitzada per en Jordi Naudó, ja que es tracta d’un tema tabú que cal abordar, ja que hi ha estadístiques que indiquen que és la principal causa de mort en països desenvolupats, per sobre de moltes altres.

Tornant a la psicologia, creus que realment està superada l’estigmatització que suposava fa uns anys anar al psicòleg?
El gran estigma de la psicologia és que aquesta professió no aporta únicament on hi ha trastorn, dificultat o malaltia. També aporta en la promoció de la salut, del benestar de les persones, que cadascú acabi desenvolupant el seu potencial i, de fet, a nivell d’investigació és un dels àmbits on més queda per investigar. La gent quan pensa a anar al psicòleg ho associa sempre a que hi ha algun problema que no pots resoldre. Encara hi ha aquesta percepció del fet  que demanar ajuda externa et fa menys vàlid, perquè es creu que un ha de tenir totes les competències personals per resoldre tots els problemes de la seva vida. La psicologia és molt més que la intervenció purament clínica dels trastorns o la dificultat perquè hi ha el camp de la potencialitat. Podem dir que anar al psicòleg s’està normalitzant però, de vegades, t’arriben comentaris de persones que diuen: no vaig al psicòleg perquè no estic malament del cap.


Els psicòlegs treballen amb persones. Comporta això una implicació com a éssers humans que no és dóna en altres feines? Com ha de ser un bon psicòleg?
Està predeterminat que els psicòlegs i psicòlogues que tenen certes característiques tenen més facilitat per aconseguir millores terapèutiques quan fan teràpia o, en qualsevol àmbit al qual es dediquin, obtenen millors resultats. Una d’aquestes característiques és la capacitat d’empatia. Han de ser persones que, en qualsevol moment, sàpiguen posar-se en el lloc de l’altre conductualment i emocionalment. Han de ser també persones que tinguin habilitats socials, que sàpiguen quan han de parlar i quan han de respectar els silencis. Cada cop és més evident que un bon professional de la psicologia ha de ser molt autocrític perquè, abans de res, són persones. Hi ha moltes formes de funcionar que s’activen perquè són persones. Un psicòleg es pot emocionar davant un cas que li toqui la fibra sensible i s’ha de reconèixer, no es pot ser de pedra. El que sí és cert és que, una altra qualitat, és que el professional ha de saber on és la línia divisòria entre allò que li passa al pacient i el que comença a afectar-li a ell. Cada cop és més important, també, que hi hagi una actualització científica de tots els professionals de la psicologia perquè, com a ciència, cada cop hi ha més científics de la psicologia que treballen en tots els àmbits possibles i, per tant, hi ha avenços. És molt important estar al dia, estar al cas dels darrers articles científics. Finalment, diria que han de ser professionals amb resiliència, amb molta capacitat de poder millorar en els propis traumes, la qual cosa facilita l’empatia i poder ajudar els altres a millorar.